Què és el passiu corrent?

Aquest article té una finalitat didàctica i no representa cap mena d’assessorament financer, legal o fiscal. Per rebre assessorament específic i aplicable al teu negoci, posa’t en contacte amb un professional.

El passiu corrent és aquell que s’ha de tramitar durant l’exercici fiscal (o cicle operatiu) en curs. S’inclou en la secció de passiu del balanç d’una empresa. Quan una empresa és saludable, el passiu corrent s’hauria de compensar amb l’actiu corrent.

Exemples de passiu corrent

Alguns exemples habituals de passiu corrent són comptes regulars a pagar i impostos empresarials vençuts (o previstos), però encara no pagats. Això inclou qualsevol impost sobre la renda o assegurança que un negoci paga en nom dels seus empleats. Si un negoci ha declarat un dividend, però encara no l’ha pagat, això també comptarà com a passiu corrent.

En alguns sectors empresarials, els ingressos diferits també són un passiu corrent habitual. Parlem d’ingressos diferits quan un client paga amb antelació un producte o servei que s’entregarà més endavant. Aquests pagaments també es mostraran com a ingressos a l’extracte de guanys i pèrdues de l’empresa.

Si una empresa fa servir finançament, és probable que s’inclogui en el passiu corrent. Si el deute és a curt termini, tot el seu cost (principal i interessos) es mostrarà com a passiu corrent. Amb el deute a llarg termini, el cost principal pot ser un passiu a llarg termini, però el cost dels pagaments dels interessos en curs es podria incloure en el passiu corrent.

És probable que moltes despeses operacionals s’incloguin en el passiu corrent. La despesa de capital, en canvi, no s’hi hauria d’incloure. La despesa de capital sol implicar una inversió important i un possible deute a llarg termini. En teoria, però, és possible que la despesa de capital s’hi inclogui.

Passiu corrent vs. passiu a llarg termini

En comptabilitat, el passiu es classifica segons la data de venciment. Com a mínim, el passiu total s’ha de dividir entre passiu corrent i passiu a llarg termini. Normalment, tant el passiu corrent com el passiu a llarg termini es divideixen en categories més detallades.

Tot i que no es tracta d’un requisit de comptabilitat, pot ser de gran ajuda saber llegir estats financers. Per exemple, una empresa amb un passiu corrent constituït majoritàriament per ingressos diferits es troba en una posició molt diferent d’una empresa amb un passiu corrent format majoritàriament per pagaments d’interessos.

De la mateixa manera, si ens centrem en el passiu a llarg termini, una empresa que té molta despesa de capital (com ara la compra d’equipament nou), es troba en una posició molt diferent de la que simplement fa front al cost de préstecs anteriors.

Valoració del passiu corrent

Alguns passius corrents tindran un cost establert, però molts seran variables. Per exemple, els deutes poden tenir tipus d’interès variables. Els empresaris poden haver de pagar més impostos sobre la renda si els empleats fan hores extres. Les empreses que reben ingressos diferits poden incórrer en despeses addicionals quan compleixin la seva obligació amb el client.

D’una banda, les empreses tenen l’obligació de predir aquests costos amb la millor precisió que puguin. En primer lloc, han de pressupostar per a elles mateixes. En segon lloc, aquests costos sovint són un element clau de la planificació financera tant a curt com a llarg termini.

D’altra banda, a vegades és més prudent reconèixer que alguns costos són extremadament difícils de predir (i, per tant, de pressupostar). Si aquests costos poden suposar un problema per a una empresa, pot ser útil contractar una assegurança pertinent.

Gestió del passiu corrent

Sovint, el flux de caixa d’un negoci depèn molt de la seva capacitat per gestionar el seu passiu corrent. En poques paraules, els negocis han de fer tot el possible per assegurar-se que el seu actiu corrent sigui monetitzat abans que venci el seu passiu corrent.

Per exemple, moltes empreses volen, o necessiten, que els clients paguin les factures abans que puguin pagar els seus propis proveïdors (o possiblement fins i tot els seus empleats). Preferiblement, s’hauria d’aconseguir mitjançant processos de facturació fiables i un control del crèdit efectiu.

Tanmateix, pot ser útil tenir solucions alternatives. Per exemple, si un client paga tard, es podria pagar un proveïdor mitjançant una targeta de crèdit del negoci.