Què són els actius corrents?

Aquest article té una finalitat didàctica i no representa cap mena d’assessorament financer, legal o fiscal. Per rebre assessorament específic i aplicable al teu negoci, posa’t en contacte amb un professional.

L’actiu corrent és un actiu del qual s’espera que sigui consumit o venut durant un exercici fiscal. Poden ser tant tangibles com intangibles. L’actiu corrent es mostra a la secció d’actius del balanç d’una empresa. Poden ser un indicador útil de la liquiditat d’un negoci.

Exemples d’actius corrents

En comptabilitat, l’efectiu i els actius quasi en efectiu sempre es consideren actius corrents. Alguns exemples d’actius quasi en efectiu són:

• Equivalents en efectiu (com ara els bons a curt termini i els valors negociables)
• Despeses pagades per anticipat

De la mateixa manera, la resta d’actius líquids també es classifiquen com a actius corrents. Normalment inclouen comptes per cobrar i inventari. De totes maneres, aquí hi pot haver matisos.

Per exemple, si un negoci té una relació a llarg termini amb un client, és possible que se li doni més d’un any per pagar per a productes o serveis. En aquest cas, una part o tota la línia de crèdit s’hauria de classificar en actius no corrents (també coneguts com a actius a llarg termini).

D’altra banda, pot haver-hi dubtes sobre si un client pagarà la factura íntegrament i a temps. En aquest cas, una part o la totalitat de la línia de crèdit es traslladaria a la provisió per a comptes dubtosos.

De la mateixa manera, si l’inventari d’una empresa inclou molts actius tangibles i nínxol, pot ser més raonable tractar-los com a actius il·líquids. Això es deu al fet que probablement serà difícil que es converteixin en efectiu ràpidament i a un valor raonable.

Enumerar els actius en un balanç

La convenció comptable estàndard és enumerar els actius per ordre de més líquid a més il·líquid. Això vol dir que els actius corrents es mostren abans dels actius no corrents. Tant els actius corrents com els actius a llarg termini solen dividir-se en els seus components.

Per als actius corrents, el primer element sempre serà l’efectiu (suposant que l’empresa en tingui). En general, segueixen els equivalents en efectiu. Enumerar els actius no efectius és sovint una qüestió de criteri. En general, però, els actius intangibles s’enumeraran més amunt que els actius tangibles.

Els actius a llarg termini segueixen el mateix patró. És poc probable que incloguin efectiu, però poden contenir alguns equivalents en efectiu, com ara bons a llarg termini. De la mateixa manera, no tindran valors negociables, però poden tenir inversions a llarg termini.

La major part de l’actiu tangible d’una empresa probablement estarà sota la secció d’actius a llarg termini del seu balanç. Sens dubte, inclourà qualsevol actiu fix, com ara béns immobles. Tanmateix, també pot incloure actius intangibles com el fons de comerç.

Actiu corrent vs. passiu corrent

Tot i que l’actiu corrent és important, només representa una part de la posició financera general d’una empresa. En realitat, només té significat quan es mira en context. En particular, s’ha de comparar amb el passiu corrent d’una empresa.

Els passius corrents són les obligacions que ha de complir un negoci durant un exercici fiscal. La majoria dels passius corrents són costos relacionats amb les operacions del negoci. Per exemple, inclourien els pagaments als empleats i als proveïdors, així com els dividends als accionistes i els impostos sobre societats.

Les parts interessades sovint comparen els actius corrents amb els passius corrents per ajudar-los a entendre la liquiditat real d’una empresa. Poden arribar a mirar els actius no corrents i els passius no corrents per fer-se una idea de les perspectives futures d’una empresa.

La importància d’una valoració precisa

A més d’assegurar-se que els actius es col·loquen a la secció correcta del balanç, és essencial assegurar-se que es valorin amb precisió. Pot ser que això sigui més difícil per als actius a llarg termini, ja que els seus valors podrien estar influenciats per l’apreciació, la depreciació o l’amortització.

Un cop hagis determinat una estratègia per valorar l’actiu (i el passiu) amb precisió, és important fer-la servir de manera sistemàtica. Aquesta és l’única manera que tenen les parts interessades de poder valorar el rendiment de la teva empresa al llarg del temps.