A què fa referència la logística?

Aquest article té una finalitat didàctica i no representa cap mena d’assessorament financer, legal o fiscal. Per rebre assessorament específic i aplicable al teu negoci, posa’t en contacte amb un professional.

Als negocis, la logística acostuma a fer referència al procés d’adquisició, emmagatzematge i transport de mercaderies d’un lloc a un altre.

També es pot referir a traslladar persones d’un lloc a un altre, o bé organitzar-ne el transport i l’allotjament. Una gestió logística eficaç és fonamental per a la immensa majoria de negocis.

Exemples de logística

La gestió logística s’acostuma a dividir en tres funcions principals: logística de compres, logística de producció i logística de vendes.

La logística de compres abasta tot el que necessita un negoci per crear els seus productes o prestar els seus serveis. Per exemple, poden ser matèries primeres, equipaments o consumibles (com ara combustible). Aquesta àrea de la logística també es coneix com a logística d’entrada o gestió de la cadena de subministrament, ja que abasta la tria i la gestió dels proveïdors.

La logística de producció comprèn la gestió dels subministraments durant el procés de producció. Acaba quan els productes es lliuren a un magatzem o els serveis estan a punt per ser lliurats al client. La logística de vendes abasta el lliurament final del producte o servei al comprador. Aquesta àrea de la logística també es coneix com a distribució.

A més, els negocis també solen necessitar una gestió logística de les persones, que comprèn el moviment dels empleats mentre treballen a l’empresa. Les empreses més grans poden tenir personal dedicat a aquesta àrea o bé subcontractar una altra empresa que se n’encarregui. A les petites i mitjanes empreses, és més habitual que ho gestionin els mateixos empleats o bé que aquestes tasques s’incorporin en altres càrrecs, com ara els directius o l’equip de recursos humans.

Maneres d’entendre la logística

Tradicionalment, la visió general de la gestió logística es resumia en «estar preparat». Les empreses de qualsevol mida intentaven mantenir un nivell constant d’inventari de subministraments i productes acabats. Això volia dir que, llevat de circumstàncies excepcionals, mai s’esgotaven les existències, però també que inevitablement es generava un cert volum de residus.

Per provar de reduir els residus i millorar l’eficiència en general, molts negocis van començar a avançar cap a un model de cadena de subministrament, és a dir, van intentar mantenir un flux constant de subministraments i mercaderies en lloc d’acumular existències al magatzem. Aquest flux es podia augmentar o reduir en funció de la demanda del client i, per tant, es basava en una planificació efectiva de la demanda.

Aquest enfocament, en efecte, va reduir els residus. Era susceptible a les interrupcions que hi pogués haver a la cadena de subministrament, però abans de la COVID-19 aquest problema era menor. Durant la pandèmia, però, la gestió de la cadena de subministrament va entrar en crisi. Moltes fàbriques van tancar, el transport de mercaderies es va aturar i la cadena global de subministrament va quedar esmicolada, la qual cosa va generar problemes d’enorme gravetat per a molts negocis i els seus clients.

Com a resultat, s’ha tornat a un enfocament més tradicional de la gestió logística. Els negocis comencen a reconstruir les xarxes de distribució per tenir centres de distribució a prop dels centres de producció i dels clients. L’inventari es percep cada cop més com un actiu genuí en lloc de marcar-se com a actiu en un balanç de situació per part dels comptables.

Canvis en els sistemes de distribució

Tot i que avui en dia l’inventari està reconegut com a actiu genuí, encara és difícil d’emmagatzemar i distribuir. En primer lloc, necessites un lloc per emmagatzemar-lo. Si manipules productes acabats, siguin molts o pocs, et cal un magatzem. En segon lloc, necessites el temps, les eines i els materials necessaris per atendre les comandes dels clients ràpidament. Ambdues coses poden suposar un repte important per a les petites i mitjanes empreses i poden ser inabastables per a les microempreses i els freelancers.

Això ha fet que molts negocis, especialment els més petits, es passin a sistemes de distribució alternatius. Els dos més coneguts són els centres de tramitació i el dropshipping. Amb els centres de tramitació, obtens productes dels teus propis proveïdors o els crees tu. A continuació, fas que aquests productes es transportin al magatzem del centre de tramitació. Aleshores, aquesta empresa amb qui col·labores s’encarrega d’emmagatzemar els productes de manera segura i d’organitzar l’entrega als teus clients finals.

Amb el dropshipping, treballes amb proveïdors, sovint fabricants, que et gestionen la logística de vendes. En general, això vol dir que compres un lot de productes. A continuació, el fabricant els emmagatzema i els envia en entregues individuals a mesura que arriben les comandes. Per als articles de més valor, els fabricants poden acceptar treballar amb petits volums de compra, però no és el més habitual.