Què és un compte de pèrdues i guanys?

El compte de pèrdues i guanys és un dels estats financers més importants que es prepara en un petit negoci. Tot i que les empreses no constituïdes no hi estan obligades per llei, és una eina enormement útil per millorar la transparència en matèria de finances, i pot ajudar les petites i mitjanes empreses a entendre millor el seu flux de caixa operatiu.

Juntament amb l’estat del flux de caixa i el balanç de situació, és un dels tres estats financers que les empreses constituïdes han de fer públics.

El compte de pèrdues i guanys d’una empresa detalla els ingressos, les despeses de capital i les despeses d’explotació que tenen lloc durant un període determinat, i solen ser trimestrals o anuals. El balanç de situació ajuda les empreses a veure com estan erigint el seu marge de beneficis, augmentant els ingressos i/o reduint les despeses.

També es poden comparar els comptes de pèrdues i guanys de diferents períodes comptables, per tal de fer un seguiment de les iniciatives de reducció de costos o de generació d’ingressos al llarg del temps i comprovar quins efectes han tingut.

Exemple de compte de pèrdues i guanys

El compte de pèrdues i guanys es coneix amb diversos noms, com ara:

• compte de resultats
• declaració de guanys
• declaració de despeses
• declaració d’operacions
• estat de resultats financers

No hi ha cap format concret que sigui obligatori per al compte de pèrdues i guanys. Cada empresa l’elaborarà en funció del seu model de negoci i el període de temps que abasti l’informe, de manera que variarà lleugerament d’una empresa a una altra.

S’hi poden incloure diverses xifres, com ara:

• vendes de productes i serveis
• vendes de productes financers
• cost dels productes venuts
• costos administratius, generals i de vendes
• despeses procedents d’interessos
• despeses de recerca i desenvolupament
• provisió d’impostos

Diferències entre els criteris de caixa i de meritació

Els comptes de pèrdues i guanys es poden presentar fent servir una comptabilitat basada en el criteri de caixa o en el de meritació.

En el mètode de comptabilitat de caixa, les transaccions només es registren quan es cobren o es paguen diners. Les transaccions es registren com a ingressos quan es cobra algun import i com a passius quan es fan pagaments. Per la seva simplicitat, aquest mètode és el que solen fer servir els negocis petits i els treballadors autònoms.

Per altra banda, amb el mètode de comptabilitat per meritacions es registren els ingressos quan es guanyen, fins i tot si encara no s’han cobrat. De la mateixa manera, els passius es registren en el moment en què es reben les factures, i no necessàriament quan se’n paga l’import.

Preguntes freqüents sobre els comptes de pèrdues i guanys

Quina diferència hi ha entre un compte de pèrdues i guanys i un balanç de situació?

Un balanç de situació s’assembla molt a un compte de pèrdues i guanys, però no deixa de ser una instantània de la salut financera d’una empresa en un moment concret i no sempre resultarà útil a l’hora de comprovar les tendències financeres. El balanç de situació el fan servir principalment els possibles inversors i parts interessades per avaluar el nombre i la qualitat dels actius i passius d’una empresa.

Per què són importants els comptes de pèrdues i guanys?

Els comptes de pèrdues i guanys (també coneguts com a comptes de resultats) poden ser una eina útil tant per als propietaris dels negocis com per als analistes externs a l’hora d’avaluar la rendibilitat i la viabilitat d’una empresa a llarg termini. Els negocis poden mesurar els efectes de les seves estratègies operatives en matèria de finances, així com racionalitzar les estratègies en curs. A més, el compte de pèrdues i guanys és un requisit legal per a les empreses constituïdes a Espanya.

El compte de pèrdues i guanys és un requisit legal?

Les empreses mercantils espanyoles estan obligades per llei a presentar els seus comptes anuals. Les dades es comuniquen en format electrònic o en paper. En funció dels actius, els ingressos, el nombre d’empleats i la naturalesa i forma jurídica del negoci, la llei exigeix que es publiquin més o menys dades.