Definició d’actiu net

Aquest article té una finalitat didàctica i no representa cap mena d’assessorament financer, legal o fiscal. Per rebre assessorament específic i aplicable al teu negoci, posa’t en contacte amb un professional.

El terme actiu net fa referència al valor dels actius d’una empresa un cop s’ha deduït el valor dels seus passius. Als actius nets també se’ls anomena valor en llibres o patrimoni dels accionistes.

Exemple d’actius nets

La fórmula bàsica per calcular el valor liquidatiu d’una empresa (VL) és:

Actius totals - Passius totals = Valor liquidatiu (VL)

En alguns casos, pot ser útil ajustar-ho. Per exemple, els inversors poden estar interessats en els actius corrents nets o els actius fixos nets d’una empresa. Normalment, això es pot fer, ja que les empreses acostumen a desglossar els seus actius i passius als balanços.

T’expliquem què són els actius i els passius

En comptabilitat, un actiu és qualsevol element que té un valor monetari. De vegades, aquest valor monetari és intrínsec a l’actiu. Per exemple, el valor d’un dipòsit en efectiu és exactament el que es mostra al compte bancari. En altres ocasions, és possible que s’hagi d’assignar un valor raonable a l’actiu.

Valorar els actius de manera justa és una de les tasques més importants en comptabilitat. Tant si se n’exagera com si se’n subestima el valor, això pot comportar que la imatge de la posició financera de l’empresa es vegi afectada.

Els passius són obligacions que s’han de complir amb els recursos econòmics de l’empresa. La majoria dels passius són essencialment deutes, encara que no es descriguin explícitament d’aquesta manera. Això vol dir que tenen un valor intrínsec, tot i que aquest pot fluctuar si estan a un tipus d’interès variable.

Valor liquidatiu (VL) i provisió de deutes incobrables

Si una empresa fa servir el principi de meritació i ofereix crèdit, pot ser que hagi de fer una provisió de deutes incobrables. Per fer-ho, pot introduir una partida de despesa de deutes incobrables al compte de resultats i la partida corresponent a la secció d’actius del balanç.

En general, les partides de despesa de deutes incobrables van a l’apartat de vendes i despeses generals i administratives del compte de resultats, i directament a sota, a l’apartat de comptes a cobrar del balanç. La provisió de deutes incobrables es coneix tècnicament com a contraactiu, ja que redueix el valor dels actius.

Si el deute s’ha de cancel·lar, l’import de la cancel·lació es dedueix de la partida de comptes a cobrar del compte de resultats. El mateix import es dedueix de la partida de provisió de deutes incobrables a l’actiu del balanç i es transfereix al passiu del balanç.

Tècnicament, la provisió de deutes incobrables no afecta el valor liquidatiu (VL) de l’empresa. Això es deu al fet que la provisió es compta com a actiu fins que (i tret que) s’hagi de cancel·lar el deute. En termes pràctics, però, els inversors poden tenir-ho en compte a l’hora de calcular el valor patrimonial net real d’una empresa (VL).

Valor liquidatiu (VL) i actius amb valor variable

Hi ha dues raons per les quals un actiu tindria un valor variable. La primera és simplement perquè la seva naturalesa és tal que el seu valor fluctua amb el temps. Per exemple, totes les accions d’una empresa poden tenir el mateix valor. El valor d’aquestes accions, però, pot variar en funció del rendiment de l’empresa dins el mercat borsari.

La segona és perquè s’espera que un actiu disminueixi de valor amb el temps. Aquest procés es coneix com a depreciació (per a actius materials) i amortització (per a actius intangibles).

En primer lloc, en crear els comptes anuals, les empreses simplement han de valorar els actius tan justament com puguin. En segona instància, normalment hi ha una fórmula acceptada per calcular l’import pel qual un actiu disminuirà de valor.

Un cop calculada la disminució del valor prevista, es pot mostrar en un balanç com a una partida separada de la mateixa manera que es fa amb la provisió de deutes incobrables. Per exemple, si una empresa inclou una propietat al seu balanç, pot marcar l’amortització de la seva propietat com a contraactiu.